SOBRE AQUEST APARTAT

Al darrere de cada número de "La Veu" s'hi publica la imatge d'uns goigs que, posteriorment, queden recollits en aquest blog. Al final de cada entrada d'aquest apartat hi trobareu unes icones que us permetran visualitzar la partitura i escoltar la melodia si se'n disposa. La mostra s'anirà ampliant amb goigs de les demés parròquies del Bisaura i, també, d'altres que ens són properes. Aquesta secció és una col·laboració de «Els Goigs d'Obaga» (1)

ELS GOIGS

QUÈ SON?
 
Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.

El nom de goigs ve del llatí "gaudia". També havien estat anomenats antigament cobles, coples, llaus o llaors, etc.
La forma estròfica dels goigs prové de l'antiga dansa provençal, la qual formava part, juntament amb la "balada" o "ball rodó", de les anomenades "cançons de dansa" (cosa que fa suposar que en principi foren ballats, si més no amb motiu d'aplecs i festes majors). El costum de cantar-ne ja arrenca dels segles XIII i XIV.
Ordinàriament els goigs es componen de versos heptasíl·labs amb un respost o tornada inicial de quatre versos ( que rimen "abab" o "abba"), un nombre variable d'estrofes o cobles (set o vuit en general) de sis o vuit versos, amb una "retronxa", això és, la represa dels dos darrers versos o rimes de la tornada inicial.
Les melodies que els acompanyen soles ser senzilles i de gran espontaneïtat: una frase, amb una senzilla variant melòdica, de moviment alegre i lleuger, sovint de regust gregorià com si acabessin de sortir del temple. Se n'han conservat poques, molt poques, confiades com eren a la memòria de la gent. Sovint hi ha lletres que manlleven una mateixa melodia comuna, dita popular, per tal de suplir aquella escassetat.
Quant als temes, ja s'ha dit més o menys: Els goigs tradicionals solen glossar vida i miracles del sant o de la santa, així com els motius de la seva intercessió: secada, pedregada, guarició de malalties, epidèmies...N'hi ha que fan referència a la situació geogràfica del lloc, esdeveniments religiosos, polítics, socials, climatològics...

 (extret del llibre Goigs Marians del Bisbat de Solsona, de Mn. Climent Forner) .


ELS GOIGS COM A DOCUMENT GRÀFIC

La majoria de goigs estan impresos en un full solt de mida foli que conté diversos elements ornamentals i tipogràfics:

Xilografia
Estampa: El gravat de la figura divina presideix el full. Tradicionalment eren fets amb la tècnica de la xilografia al boix. Representa la imatge del personatge celestial, amb els seus atributs iconogràfics, així com –en alguns casos- aspectes de l’escenari i lloc de devoció. És freqüent, sobretot en els goigs impresos més antics, que un mateix gravat es repeteixi en diferents advocacions marianes o diferents sants i santes.

Tipografia: S’estructura al voltant del gravat:

Capçalera: A la part superior sol contenir el nom de l’advocació, santa, sant o Mare de Déu a qui estan dedicats i el lloc de veneració. Una de les fórmules més usuals és la que comença per “Goigs a llaor...” però també s’utilitzen d’altres com “Cobles...” o “Afectuosos llantos...”. Fa la funció de títol.

Text: Distribuït en columnes, generalment de dues a quatre, i en estrofes. La primera ‘l’entrada’, sol començar per la locució causal ‘puix’ o equivalent (que significa ‘ja que’) i que enllaça, generalment, amb una petició que se sol formular en els dos darrers versos que solen repetir-se.

Oració: Els goigs antics poden anar acompanyats d’una oració en llatí per pronunciar un cop s’han cantat els goigs.


Nota:També en els goigs antics, pot trobar-se una nota sobre la devoció o la possibilitat de guanyar indulgències si es canten.

Composició gràfica
Emmarquen la imatge i el text:

Ornament
Generalment són dues composicions decoratives que acompanyen la imatge a cada banda. Poden ser gerros o altres elements al·legòrics.

Corondell
Element decoratiu que separa les columnes de la composició poètica. Poden ser molt simples –una ratlla- o, fins i tot, no ser-hi; en els més antics poden estar formats d’elements tipogràfics i de petits gravats complementaris del principal.

Partitura musical
Tot i que abans del segle XX no s’acostumava a posar, molts goigs dels darrers temps la inclouen amb la finalitat d’afavorir el cant.

Orla
Sanefa que envolta tot el full. Pot ser simple o amb elements vegetals, tipogràfics o al·legòrics diversos.

Resum històric
En els goigs moderns, al revers del full, pot trobar-se un text, particularment interessant, on s’explica la història del lloc i de la devoció practicada al personatge celestial, la santa, sant o Mare de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada