SOBRE AQUEST APARTAT

Durant l'etapa de Mn. Ricard Lázaro a la parròquia de Sant Quirze de Besora es publicà, al darrere de cada número de "La Veu", la imatge d'uns goigs que, posteriorment, quedaren recollits en aquest blog. Al final de cada entrada hi trobareu unes icones que us permetran visualitzar la partitura i escoltar la melodia si se'n disposa. La mostra s'anà ampliant amb goigs d'altres parròquies del Bisaura i, també, d'altres que hi són properes. Aquesta publicació és una col·laboració de «Els Goigs d'Obaga» (1)

ROMÀNIC AL BISAURA

SANTA MARIA DE BESORA


Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. La nau i l'absis, precedit per un tram presbiterial, eren coberts per voltes de canó. Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella. L'absis i els murs tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L'absis té una finestra de doble esqueixada; n'hi ha un altra al mur del presbiteri i al campanar. Un gran arc aparedat s'observa a la façana meridional. A continuació del campanar hi ha un atri o galilea a manera de passadís d'un claustre, format per grans arcs i cobert primitivament de teulada d'un únic vessant, que precedia l'antiga porta d'entrada. L'actual portal d'entrada és situada a la façana oest, coronada per un ull de bou.



SANT SALVADOR DEL PRAT (Santa Maria de Besora)

Poques dades tenim d'aquesta ermita però fent la lectura arquitectònica de l'edifici podem veure que aquest, al llarg del temps ha sofert modificacions de reformes per necessitats constructives (potser va patir danys a l'angle sud-oest, el que obligà a una reconstrucció), no pas pels modismes de noves corrents artístiques, exceptuant una petita sanefa de guix, que a l'interior separa els murs del començament de la volta. Hom pensa que aquesta ermita bé podria ser d'època preromànica.
Edifici d'una sola nau rectangular, amb absis, i orientada, com és tradició en època romànica, de llevant a ponent. La zona de l'absis està enlairada de la resta de la nau per un graó i separada d'aquesta per dos arcs triomfals. La nau es troba coberta amb volta de canó molt primitiva a l'interior, i a l'exterior amb teula àrab. La porta s'obre a la façana de ponent, un xic desplaçada de l'eix de simetria del campanaret d'espadanya que la remata i del petit ull de bou, que dóna llum a l'interior.



SANT MOÍ
(Santa Maria de Besora)

La capella de Sant Moí, annexa al mas del mateix nom, es troba documentada al segle XIII, si bé va ser construïda a la fi del segle X. El mas i la capella formant part del castell de Montesquiu. Per les seves característiques, hom diria que és molt més anterior i que pertany a l'època preromànica.
Edifici de planta rectangular, d'una nau, amb absis a la part de llevant i la porta situada a la façana de ponent. La coberta es forma amb cabirons de fusta i teula àrab. Els murs són de fàbrica molt rudimentària. Actualment l'edifici es troba quasi ruïnós.



SANT BARTOMEU DE COVILDASES  (Vidrà)

 Documentada des del 1123, el terratrèmol del 1425 li féu malbé la volta, que fou reparada provisionalment el 1430, i definitivament el 1548. Aquest mateix any fou reconstruït, en tot o en part, el mur del campanar de ponent i el portal. El 1782 li fou afegida la sagristia. 
Esglesiola romànica, bastida al redós dels segles XI-XII, consta de campanar d'espadanya, amb dues finestres que perllonguen la massissa paret cap a ponent. Té la porta a migdia, i l'absis a llevant, decorat amb cinc lesenes, arcuacions cegues i dues finestretes. Entre la porta i l'absis, al mur de migdia, té afegida una sagristia.



SANTA MARGARIDA DE CABAGÈS  (Vidrà)

L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès és situada una mica alçada prop del mas el Pujol, al sector N del terme, prop del naixement del Ges. Edificada a mitjan segle XII dins la demarcació parroquial de Vidrà, actuà com a parròquia fins a mitjan segle XIV i com a sufragània de Vidrà des d’aquesta data. Des de mitjan segle XVIII fou reemplaçada a la pràctica per l’església de Santa Llúcia de Ciuret, al sector central del terme, que fou erigida en parròquia independent el 1860. La capella de Santa Margarida és un notable edifici romànic, d’una nau, amb absis i contraforts al mur de tramuntana.





SANT JOAN DEL NOGUER  (Sora)

L’església de Sant Joan del Noguer, en un turó a l’esquerra de la riera de Sora, prop del mas de Sant Joan, antic mas del Noguer, és documentada ja el 1245. 
És un edifici rectangular, de tradició romànica, amb porta al migdia, que es manté sencer, bé que sense culte.








SANT PERE AL PUIG  (Sora)

En un turó al vessant esquerre de la vall de Cussons, hi ha l’església de Sant Pere del Puig, que fou sufragània tradicional de l’església de Sant Pere de Sora. És un edifici d’una sola nau, de construcció romànica (segle XII). El portal actual, situat al costat de ponent, no és l’originari, i a la seva llinda té gravada la data de 1720, època en què potser sofrí modificacions. 

El culte no hi tingué mai una certa continuïtat. Al segle XVII la població augmentà, de manera que hom celebrà missa els diumenges fins a l’arranjament parroquial del 1867. El culte de l’església acabà el 1936. La utilització de les seves teules per a reparar la teulada de l’església parroquial provocà l’ensorrament de la volta.



 


No són al Bisaura però hi ha vinculació tradicional.



SAN T BARTOMEU DE LLAERS (Ripoll)


L'església i la rectoria de Llaés es troben al lloc del castell de Lacesse, citat al segle X. Quan pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És un lloc pintoresc, enlairat i accessible per una sola porta. A l'església s'hi accedeix des de la plaça de la rectoria i a través del cementiri. Encara que l'església ha sofert transformacions, conserva la seva orientació d'època romànica.
L'església és d'una sola nau amb volta apuntada. Darrere el presbiteri una porta dóna a la sagristia que ocupa el lloc on degué situar-se l'absis. La coberta és de teula àrab. Hi ha algunes humitats de filtració. Al cantó dret de la façana s'aixeca el campanar. Damunt de la porta hi ha un ull de bou, que dóna llum a l'interior. L'edifici es troba bastant ben conservat.



SANT JAUME DEL BARRETÓ (Ripoll)

Capella romànica, d'una nau amb volta clarament apuntada. L'absis, separat de la nau pel presbiteri i un arc triomfal, és ornat amb una motllura quadrada i llisa. Té un gran portal adovellat a migdia, tapiat, i un altre de més petit i tardà a la façana de ponent, que és coronada per un campanaret d'espadanya.
Bastida a finals del segle XII, com a sufragània de Llaés, era coneguda per Sant Jaume de Montbac o de Bonbac fins a finals del segle XVII, que passà a capella particular del veí del Barretó. El 1936 fou saquejada, abandonada i convertida en pallissa. El 1975 fou restaurada i retornada al culte.



SANTA MARIA DE TREMOLOSA (Les Llosses)

L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i acabada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.
La porta té una arcada amb llinda i timpà sense esculpir. El campanar de cadireta és posterior. L'edifici data dels segles XI-XII. Destaquem un retaule del s. XIX.






NOTA: Totes les imatges han estat extretes del web "Romànic a l'Objectiu"
i els textos de "Pat.Mapa" de la Generalitat de Catalunya i de
l'Enciclopèdia Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada